COSTA D’IVORI 2019

Costa d'Ivori 2019

El 2019 ens  deparava un nou destí, Costa d’Ivori, el primer productor de cacau del món. El nostre viatge es centraria sobretot en conèixer la zona d’Abidjan, la capital econòmica i la ciutat més gran del país.

L’expedició del Ramassà va sortir de Catalunya el dia 11 d’abril per iniciar la seva nova experiència africana, on repetiria la fórmula de cada any: partit contra l’Africa Sports d’Abidjan, col·laboració amb el projecte “Per un somriure” de la Fondation G.A. Hommes de Demain i uns dies per conèixer la realitat del nou país.

EL PARTIT

Un cop instal·lats a Grand Bassam, i després de conèixer una mica la història i alguns dels personatges més il·lustres del barri colonial per excel·lència d’Abidjan, com ara el rei del regne tradicional de Mossou, l’expedició es va preparar per disputar el partit del diumenge 14 d’abril contra l’Africa Sports d’Abidjan.

El partit es va disputar a l’estadi Robert Champroux, on la Fondation G.A. Hommes de Demain havia organitzat un partit solidari previ entre ex-futbolistes i amics de la fundació, contra una selecció de periodistes esportius de Costa d’Ivori. 

Un cop finalitzat aquest, va començar l’Africa Sports d’Abidjan-Ramassà. Amb l’assistència dels nens i nenes del projecte “Per un somriure”, un fet que va donar forces a tot l’equip, l’acte es va iniciar amb la ja tradicional entrega de roses a l’equip rival, commemorant el Sant Jordi.

Per primera vegada en 6 anys, el Ramassà va arribar a la mitja part amb el marcador a favor, 0-2, amb gols de Rubén Romera, de penal, i Marc Larripa. Després d’intentar mantenir el resultat, la calor, el cansament i la intensitat del rival van acabar posant finalment el 2-2 definitiu, tota una gesta pel club.

Els primers dies a Costa d’Ivori van servir també per atendre a la invitació que va fer l’ambaixada espanyola per rebre el club a la seva seu, on el projecte va rebre molts elogis per la manera com tracta l’esport com a eina d’integració social dels nens i nenes en situacions de vulnerabilitat econòmica.

LA VESSANT SOLIDÀRIA

El projecte “Per un somriure” de la Fondation G.A. Hommes de Demain era un projecte que ens feia molta il·lusió conèixer de primera mà. Com cada any, vam editar el conte solidari “Per un somriure”, que parlava i explicava la història real dels protagonistes de la fundació que anàvem a visitar, i que ens va permetre conèixer alguns dels casos abans d’arribar.

 La fundació dirigida per la Charlotte Chamarier i el seu marit Philippe Argoud porta a terme des de fa ja molts anys projectes d’ajuda a nens i nenes amb diferents graus de discapacitat, tant física com psíquica. Aquest fet els hi suposa un grau de discriminació molt gran, ja que les seves pròpies famílies els deixen de banda, en molts casos perquè posen més atenció als altres fills que els hi poden ser més útils per generar ingressos,  i en altres perquè també es considera que poden donar mala sort.

El projecte “Per un somriure” anava destinat a la compra de material ortopèdic (pròtesis, cadires de rodes i aparells de mobilitat funcional) per millorar la mobilitat i l’accés a l’educació de 50 nens i nenes amb diferents graus de discapacitats.

Sensibilització social i cultural

La jornada que vam compartir l’expedició del Ramassà amb aquests nens i nenes va ser increïble. Després de fer l’entrega de quasi 1 tona de material esportiu i escolar, i de fer oficial l’ajuda econòmica de 18.000€ pel projecte d’aquest any, es va procedir a la realització dels diferents tallers, ja una tradició també. Pintura, dansa, futbol, jocs tradicionals… hi van haver activitats de tots tipus per poder aprendre els uns dels altres. La novetat d’aquest any va ser la decoració d’un dels murs de l’escola on es van realitzar els tallers, amb motius del Ramassà, de la Fundació i amb conceptes associats al projecte que vam dur a terme.

Per finalitzar el viatge i acostar-nos a la cultura local, vam desplaçar-nos a Grand-Lahou, on vam conèixer el passat colonial de la ciutat, vam visitar el Parc Natural d’Azagny, una comunitat de dones que treballen la mandioca, plantacions de cautxú i una empresa que treballa l’oli de palma.

Després d’aquests dies a Costa d’Ivori i de les experiències viscudes, havíem de tornar a casa. La relació entre el Ramassà i el continent africà creix cada any més i més. Comencem a treballar en l’any que ve!